Què suposa acceptar una herència?

Abril 2015 – Ser beneficiari d’una herència en ocasions pot significar un ingrès econòmic i en altres casos, pot suposar un greu problema per l’hereu que la rep. En els casos que l’herència ocasioni un greu perjudici, la llei preveu la possibilitat que els hereus renunciin als seus drets. De fet, cada vegada són més les persones que s’acullen a aquest dret i decideixen desprendre’s dels béns de l’herència, a causa de les despeses que aquesta acceptació els hi comporta.

No s’ha d’oblidar que acceptar l’herència significa tant acceptar els béns del difunt com els seus deutes. La llei preveu la possibilitat d’acceptar l’herència a benefici d’inventari. És aconsellable aquesta modalitat quan es tenen dubtes sobre la solvència del difunt, doncs l’hereu en aquest cas només respondrà dels deutes del causant fins el límit de l’import dels béns que li són adjudicats en herència. L’acceptació a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o d’agent consultar si el beneficiari es troba a l’estranger, o també es pot fer davant d’un jutge. Un cas on és interessant aquesta forma d’acceptació és quan ens trobem davant d’una hipoteca o davant de l’existència d’acreedors del difunt.

Malgrat això, molts hereus, per evitar els tràmits de l’inventari de l’herència, opten directament per la renúncia, però aquesta tampoc és la millor solució per a moltes famílies. En el cas de la renúnica, la condició d’hereu va passant als següents en la línia successòria i així fins que arriba al final. Si cap familiar ha acceptat l’herència, aquesta passa a l‘Administració, que es fa càrrec dels béns.

Però abans de prendre cap decisió sobre l’acceptació o no d’una herència, recomanem conèixer exhaustivament quines són les càrregues que pot tenir el difunt. Si després d’aquesta investigació es decideix renunciar a l’herència, aquesta decisió s’haurà de plasmar per escrit, davant notari o jutge (en el cas que l’herència estigui judicialitzada). Però s’ha de tenir molt clar que la renúncia és irreversible, i que no es poden realitzar renúncies parcials.

Per procedir a la renúncia d’una herència no hi ha terminis, només en el cas que un jutge decideixi reclamar a l’hereu que es pronuncii sobre la seva acceptació o no (en aquest cas el termini és de dos mesos).

Si l’Impost de Succesions no s’ha pagat abans de sis mesos, es preveuen penalitzacions. En aquest període, els legataris han d’haver trobat totes les dades per decidir si accepten o no l’herència.

Cal assenyalar que si la no acceptació de l’herència té per objectiu que els creditors no cobrin, la llei preveu que s’autoritzi a aquests a acceptar-la en el seu nom. Als acreedors se’ls hi atribuirà la quantitat corresponent fins el límit de l’import dels seus crèdits, i si sobrés alguna quantitat de la porció hereditària de qui va rebutjar l’herència, aquesta es repartirà entre la resta d’hereus.

En conclusió, abans d’acceptar o renunciar a una herència, s’ha de tenir molt clars quines càrregues pot suposar aquesta acceptació, i s’ha d’evitar donar algun pas que pugui suposar que tàcitament s’està acceptant l’herència, doncs en aquest cas, aquesta acció podrà impedir la renúncia posterior.

QUINS EFECTES TÉ L’ACCEPTACIÓ?

Un cop el beneficiari d’una herència l’accepta, es converteix “oficialment” en hereu, i es situa en la posició del difunt respecte a la titularitat dels seus béns i drets.

L’acceptació o la renúncia de l’herència s’entenen fetes des del moment de la mort del causant, independentment del temps en el que es realitzi efectivament, i això vol dir que els efectes de l’acceptació o repudi comencen des de la data de la mort.

Si vols conèixer tots els tràmits derivats de l’acceptació o renúncia d’una herència, vine a Garrotxa Activa i t’assessorarem per prendre la decisió més beneficiosa pels teus interessos.